Si ens fixem en els socis fundacionals d’una empresa trobem normalment que ho són els seus emprenedors, aquells que l’han creat, aquells que s’arrisquen en el nou projecte empresarial, en són doncs els seus propietaris, els seus inversors, els seus accionistes. Moltes vegades l’aventura empresarial se sol fer compartida amb altres que s’anomenen socis, ja siguin amics (que ens aporten confiança), inversors (que ens aporten diners), socis de treball (aquests ens aporten esforç i tecnologia) o família (que aporten complicitat).

En el transcurs de la vida de les empreses aquestes socis fundacionals van canviant, la majoria de les vegades la propietat es sol anar concentrant en aquell emprenedor que realment la va fundar, en aquell que realment exerceix el seu control, en aquell que se’n sent el seu propietari.

Podem dir que l’empresa té una estructura de propietat consolidada quan els seus accionistes se’n senten absolutament propietaris. És a dir se la senten seva i exerceixen el control com a tals. Actuant tots els socis com un grup cohesionat.

En les empreses familiars a mesura que passa el temps també veiem com noves generacions van exercint, cada vegada més, nous papers en la direcció de l’empresa. Aquests nous directius a poc a poc van exercint parcel·les de control de l’empresa i si l’empresari ha fet bé els deures amb els seus descendents aquests van sentint-se l’empresa cada vegada més seva. És llavors quan creiem que s’ha de plantejar qualsevol transmissió de la propietat de l’empresa familiar en els successors. Realment s’ha d’acomplir el que els socis sentin seva l’empresa, exerceixin el control de la mateixa, és a dir en formin part de l’administració, se’n sentin responsables.

Amb aquestes premisses és fàcil fer el relleu en la propietat de l’empresa familiar, però sobretot hi ha d’haver-hi confiança, aquest valor que fa grans les empreses i les famílies empresàries. Confiança basada en la comunicació, el treball, el compromís i el respecte. Valors essencials que han de compartir tots els socis de l’empresa familiar.

Hem d’animar als empresaris encara socis majoritaris de les seves empreses que demostrin la confiança, si n’hi ha, en els seus fills, fent-los socis partícips o accionistes de les seves empreses familiars i per tant cedint aquestes majories. Serà l’element més motivacional que pot haver-hi per fer que els successors exerceixin el paper que els hi pertoca en l’empresa de la seva família. Només així podrem parlar d’un veritable relleu generacional.