11 Marzo 2011 por mercededeu.

La darrera Jornada de ‘EL CLUB’, del passat mes de febrer, va girar al voltant d’un tema que, tard o d’hora, es plantegen la majoria d’empresaris familiars: quan ells ja no hi siguin, què passarà a la seva empresa familiar?, com afectarà a la relació entre els fills?, què poden fer ara per tenir cura del futur?

Per iniciar el debat vàrem llegir un cas pràctic, que us reproduïm al final d’aquest article, que il·lustra una situació aparentment absenta de conflicte, alhora que ens deixa entreveure les escletxes per on aquest pot sorgir en un futur.

És el què en diem conflicte latent, no s’ha manifestat, alguns dels protagonistes estan convençuts que no n’hi haurà mai, mentre que d’altres no hi confien tant. En situacions de conflicte latent, poden passar dues coses, una que la pròpia situació treballada amb mètode i rigor per instaurar un determinat ordre i establir una comunicació activa i valenta porti a que aquest conflicte latent es fongui i desaparegui; l’altra la més desafortunada que no es vulgui veure el perill d’allò que encara no s’ha manifestat, es negui la seva existència i amb el temps empitjori per acabar explotant perillosament amb poca possibilitat de fer-li front amb garantia d’èxit.

Pensar que un empresari no hi sigui en un futur, ens porta a analitzar-ne els diferents motius, un dels quals és la jubilació, la real, és a dir haver cedit completament als fills la gestió de l’empresa. Quan un empresari familiar es jubila de debò, té una altra manera de continuar vinculat a l’empresa, sent-ne conseller juntament amb els seus fills i professionals externs, com indica el bon decàleg de l’empresa familiar. Aquesta nova vinculació, permet que els fills puguin liderar el dia a dia de l’empresa, sense interferències, alhora que s’implanta un adequat control de la gestió de l’empresa familiar i un lideratge estratègic de manera col·legiada amb la participació activa de l’empresari sènior.

Està clar que hi ha altres raons que impedeixen al pare ser-hi. La característica que aquestes tenen en comú és la dificultat de controlar el moment de la seva aparició. Ens referim a malalties, accidents i fins i tot hem vist com alguns fills intenten apartar de l’empresa, d’una manera dràstica i poc elegant, als seus pares. Ja que és pràcticament impossible saber si aquestes circumstàncies ens trasbalsaran a nosaltres, el més assenyat és treballar de manera preventiva.

En realitat es tracta de planificar un bon relleu generacional que sigui un procés, l’inici del qual es produeixi en el moment adequat i tingui en compte a tots els protagonistes d’ambdues generacions, des de les seves diferents perspectives, contemplant visions contraposades, contemplant les competències de cada persona i les necessitats de l’empresa.

L’objectiu final de tot procés de relleu generacional ha de ser la continuïtat amb èxit del projecte empresarial i l’harmonia en les relacions familiars. Només ho aconseguirem amb un procés en el qual puguem gestionar les expectatives de tots els protagonistes. El relleu generacional s’ha de planificar tant si volem prevenir que es manifestin possibles conflictes latents, com en el cas que l’harmonia imperi. Perquè l’envelliment és un procés vital natural, també els nostres fills cada dia tenen un dia més i ens cal identificar quan ha arribat el moment madur per a tots i afrontar-lo amb la suficient maduresa, professionalitat i sentit comú, si no volem que la nostra competència aprofiti la feblesa d’intentar perpetuar un determinat model.

Estem parlant de relleu en la gestió quan fem referència al lideratge del dia a dia, també hem esmentat l’àmbit del govern amb la creació del consell d’administració, tanmateix la successió quedarà incomplerta si no tenim en compte la transmissió de la propietat.

Sabem que encetar el tema de la propietat és polèmic, quan ho fem solen aparèixer exemples de lo malament que els hi va anar a aquells empresaris veïns que ho van fer o bé de les consignes rebudes per part de competents advocats de confiança en contra de cedir cap propietat en vida. Arguments, tots ells certs, però fora de context.

En una bona planificació de la successió d’una pime familiar, el tema de la propietat s’ha de contemplar tan acuradament com qualsevol altre de gestió o de govern. Tota pime familiar ha de tenir en cada moment la millor propietat que li garanteixi la seva continuïtat. Si quan a un fill/a li donem la gestió i el govern de l’empresa, l’acompanyem de transmissió d’una part de la propietat, mostrarem més coherència (responsabilitat / confiança).

Si creiem que ens hem de reservar la majoria, fem-ho! Si veiem que els fills encara no estan en condició de rebre aquesta propietat, planifiquem amb ells quan serà el moment i què han de fer per ser-ne mereixedors, però fem-ho! El que hem de deixar de fer és pensar que aquest és un tema a banda del relleu generacional i que no cal parlar-ne, ni planificar-lo. Recordeu estem parlant de la propietat de la pime, no pas del patrimoni familiar.

L’eina que possibilitarà fer aquest procés serà una màxima comunicació entre els membres de la família empresària, que existeixi un Consell de Família convençut que l’única manera de preservar empresa i família és consensuant i planificant, fent el seu Full de Ruta: l’Acord Familiar.

Publicado en Generals | Imprimir | Ningún comentario »

11 Marzo 2011 por admin.

Ja està disponible la Newsletter número 14 de ‘EL CLUB DE FAMÍLIES EMPRESÀRIES’ corresponent al mes de març de 2011

Publicado en Newsletters | Imprimir | Ningún comentario »